Ahir parlava d'un arbre que volen tallar i avui un arbre molt i molt gran ens ha deixat...
La pregunta de "a quina persona admires més?" sempre ha estat inquietant per mi. No creia que un esportista o actor pugués mereixer tal credit ja que els mitjans de comunicació juguent molt a favor d'aquests personatges. Tampoc algú molt proper a mi, ja que seria una resposta molt esbiaixada. Però des del juny de 2004, sense adornar-me´n ja podia contestar a aquesta pregunta: José Saramago.
Ja havia llegit alguna cosa sobre ell abans i estava pendent de saber més sobre ell, però va ser una tarda al Fòrum de les Cultures de Barcelona on el vaig poder veure i escoltar en directe. Després de la seva xarla em vaig quedar molt impresionada. Segurament els meus pares se'n recordaràn ja que tambè hi eren :) La vitalitat d'un home que rondava els 80 anys, l'energia i valentia en descriure i compartir les seves idees era molt inspiradora. Definitivament era un personatge del món. No entenia de fronteres i es solidaritzava i utilitzava la seva millor arma, la seva narrativa directa però que a la vegada rondava la fabulització, per defensar a ultransa moltíssimes causes. Des del medi ambient, la democràcia, el dret a la reflexió i la filosofia, passant últimament per denunciar les actuacions de Berlusconi i la condemenda del jutge Garzón (aquest és l'últim escrit que va penjar al seu bloc el 13 de Febrer de 2010). Algunes de les seves denuncies havien estat molt discutides i causaven controversia. Per exemple la seva última novel·la Caín o les declaracions directes i punyents sobre Berlusconi. Però ell era una persona fundamentalment valenta que no canviava les seves declaracions u opinions per por al que diràn.
Ara en el seu bloc (podeu trobar-ne un link a la secció "Links interessants") la Fundació Saramago hi penja extractes de les seves obres. Tot sigui per no oblidar-lo i seguir inspirant-nos amb el que ens queda d'ell: els seus escrits i les seves entrevistes.
Saramago visitant a finals de 2009 a Aminatou Haidar quan estava fent vaga de fam a Lanzarote.
1 comentari:
Gemma, jo també recordo aquella tarda al Forum de Barcelona. Els pares no hi eren, crec que els que vam poder gaudir d'aquella xerrada del Saramago vam ser el Josep, tu, jo i potser també el Pau Corretgé.
Quan he sabut la noticia he pensat amb tu i ja sabia que escriuries algo al blog! :p
Una abraçada.
Anna.
Publica un comentari a l'entrada