Translate

23 de juliol del 2010

Per fi una mica d'estadística...

Després d'haver tornat de Catalunya aquestes vacances d'estiu, no sé molt bè com resumir el que hi està passant. Parles amb amics, familia i mires la televisió però tot això no és suficient per poder concloure que les coses estàn canviant. Aleshores queda recòrrer a un dels pocs mecanismes fiables en les ciències socials: l'enquesta. Al final, les enquestes ben fetes, són lo que més s'atancen a la realitat.

Eus aquí una enquesta publicada pel periodico avui. No sé si és del tot fiable (com a mínim haurien d'especificar el nombre de persones entrevistades i com s'ha fet la tria). Però me la crec més que els programes de la tele i lo que diuen els meus coneguts (que no deixa de ser un mini-món de la Lleida profunda i de la classe mitja barcelonina, amb carinyo ehhhh :)).

Aquests dies he vist i xerrat amb molts independentistes (vaig anar a la manifestació del 10J, per a proclamar el dret que tenim a ser una nació no pas a proclamar-ne la independència). En motiu de la final del mundial, també he vist moltes banderes espanyoles (sobretot a les afores de Barcelona i a Reus i Tarragona). D'aquí ve la meva gran desorientació en analitzar com estem com a territori. La meva conclusió, després de veure l'enquesta, és que en realitat no hem canviat gaire en els 3 anys que he estat vivint a USA, els que eren independentistes segueixen essent-ho i els espanyolistes tambè. La gran majoria de la població catalana (un 76% segons l'enquesta) està pel mig dels dos extrems. S'accepten comentaris i sobretot més enquestes sobre la qüestió si les trobeu :)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo també vaig ser a la manifestació del 10J i et puc assegurar que ningú va anar-hi a declarar la independència ja que no és el lloc on fer-ho ni la manera... però tampoc varem anar-hi només a proclamar el dret que tenim a ser una nació sinó a dir també que tenim DRET a DECIDIR... i aquest dret a decidir ens porta a demanar ara més que mai la independència. No tinc estadístiques, que m'agradaria molt, però el que sí que tinc és el record de milers de persones demanant per la independència del nostre país, persones que no només parlaven català sinó també castellanoparlants que ja estan farts de la situació que viu Catalunya. Per tant jo crec que SÍ en 3 anys CATALUNYA ha canviat molt, Catalunya ha fet un pas endavant, un pas no, un salt cap a endavant.