Translate

18 d’agost del 2006

Pregunta sense resposta núm.1


Aquí començo una llista de preguntes a les que no em vec capaç de respondre de forma clara i contundent. Amb una regularitat de 954.367 segons aniré penjant noves preguntes.

Aquesta pregunta m'ha fet especial gràcia. A més a més, darrera d'aquesta pregunta se n'apilen moltíssimes més, com per exemple:

- Que passarà amb Cuba i els cubans després de la mort de Castro?

- Per què moltes persones sentim una relació d'amor-odi en vers aquesta filosofia?

- El comunisme és "dolent"?

- El capitalisme és "bo" o almenys és més adequat?

Sento una sensació de contradicció total. Per una banda, m'apassiona la filosofia purament teòrica i les bones intencions, sobretot basades en la igualtat, que regeixen el comunisme. D'altra banda, la seva aplicació real em decepciona profundament, mireu els casos de Cuba o Rússia. Aleshores:

- La seva aplicabilitat no ha tingut èxit degut a que és totalment utópica, degut a que l'han dut a terme persones incapaces o inaptes o degut a factors externs que han actuat de sota mà per a ferir aquests sistemes fins a esgotar-los* ?

*: aquests factors externs serien les principals potències capitalistes.

6 comentaris:

PL ha dit...

Es muy fácil culpar de las cosas a "las principales potencias capitalistas" o a "los que lo llevaron a cabo".

No podemos criticar a los de arriba desde nuestra ignorancia. Estudia el problema y la situación a fondo y entonces podrás tener una opinion fundamentada. Se me ocurre el ejemplo de la constitución europea: todo el mundo a votar como marionetas de un rebaño político sin tener ni puta idea de lo que dice, significa o implica. ¿Por qué no dejamos que los expertos decidan? (no los políticos, predicadores de lo que estadísticamente conviene, sino los expertos en derecho) El problema reside en que cuanto más ignorante es uno, más seguro esta de su postura y de que es la correcta, de modo que es la masa tonta (en la que me incluyo) la que acaba decidiendolo todo.

En cuanto a las potencias capitalistas, Bush no es peor que el vecino de tu casa, simplemente es más listo y por eso ha llegado más arriba. El nucleo del capitalismo y de sus potencias somos todos aquellos que nos dedicamos a manter el modo de vida capitalista mientras nos consolamos diciendo "pero yo pienso en el tercer mundo, ecologismo y todo eso".

Somos pura hipocresía

(Algún día debería hablar de todo esto en mi blog pero ni yo mismo tengo claro lo que pienso así que me dedico a dar pinceladas aquí y allá con la esperanza de ver alguna silueta cuando me aleje y pueda tener una perspectiva más amplia)

(Este comment es más largo que el post)

Anònim ha dit...

bueno, yo respecto a lo del tercer mundo, solo puedo hablar sobre egipto (y tp es que se pueda considerar mucho tercer mundo). a israel y a jordania no los incluyo como tercer mundo, xq es obvio cuando estas aqui q esta gente vive tan bien como nosotros. lo que queria deci es q no se que desigualdades, o que injusticias habremos cometido los de aki o cuales no. lo que quiero decir, es que la unica gente pobre que he conocido yo en mi vida, SON TODOS UNA PANDA DE PEREZOSOS BASTARDOS TIMADORES. de hecho, si de mi dependiera, los fusilaria a todos (y no pienso admitir criticas de nadie que no los halla TRATADO, y no me refiero a hacer un crucero x el nilo con to pagao y a plato puesto)bueno, ya me he kedao agusto. enga, agur

Anònim ha dit...

En el punto medio esta la virtud (Buda)

Anònim ha dit...

estic bastant d´acord amb great pele.

Cal ser una mica practic i mirar les evidencies per inferir-ne conclusions (metodo empirico).

De fet, tenir la garantia que seras tu qui treura profit del teu treball no es el mateix que no tenir-la. En el segon cas no hi ha incentiu a fer res. Els drets de propietat no estan ben definits.


L´empirisme (i no cal comerse el coco) ens diu que a gran escala la opcio a) sembla millor.

Ferr@n
Charlottenburg,
West Berlin

Anònim ha dit...

La citation exacte de Trotsky est "socialisme ou barbarie", elle implique que selon lui le capitalisme ne peut supporter un développement continue des forces productives et qu'il est donc condamné à les détruire (exemple : les destructions des alliés durant la seconde guerre mondiale puis le plan Marshall, tout type de guerre impérialiste comme en Irak, la remise en cause des conquètes ouvrières telles que le contrat de travail, la sécurité sociale, les retraites, les entreprises publiques vendues à perte mises entre les mains des fonds spéculatifs, ou encore les perpétuelles délocalisations d'entreprises vers des pays où la main d'oeuvre est chaque fois meilleur marché).
L'échec des régimes communistes est difficile à expliquer mais elle est toujours fondée sur un déni de la démocratie. Une caste privilégiée de fonctionnaires s'empare de tout le pouvoir et nie la souvraineté des conseils (en russe soviet). Le cas exemplaire est celui de Staline. Son influence fut telle que peu de place est restée par la suite pour lancer un authentique mouvement révolutionnaire (l'exemple le plus évident est celui de la Catalogne pendant la guerre civile durant laquelle les communistes stalinisés tiraient sur les anarchistes et les poumistes).
Voilà, je regrette d'avoir contribuer à cette discussion en français, mais bon c'est ma langue maternelle et la majorité de mes amis parlent français ;)

Anònim ha dit...

No cal oblidar que tots els problemes d'economia acadèmica comencen amb

Maximize \sum utilities

i.e. we just care about the amount of cars an E.T. can see from its UFO in the Earth, we don't care about how are they distributed.

Preferim tenir dues persones amb felicitat (2, 10) que dues persones amb felicitat (6,6).
Això és el que hi ha als llibres, oi, Gemma?