Com que no tinc gaire temps però no vull deixar d'escriure o donar senyals de vida de tant en quan, doncs us recomano una tercera cançó. És de Pink Floyd, grup hiperconegut, pero al que jo no havia prestat mai cap mena d'atenció, fins ara que me l'han recomanat especialment. La veritat és que cançons com aquesta són realment potents, causen sensació i impressió. Llegiu-ne la lletra si en teniu oportunitat i m'entendreu millor. El video per mi és bastant irrellevant ja que no puc evitar pensar que són pura estrategia comercial i lo que realment importa és la cançó.
Fins aviat.
1 comentari:
1.- Y las canciones no son comerciales? No las hacen buscando que gusten a la gente? No suelen decir cosas que en realidad muchas veces no piensan?
2.- He de decirte que no entiendo la letra, demasiado metaforico-poética. Me quedo con la versión de Frank sinatra que es mucho más happy!
3.- No me gustan las canciones donde dan como saltos rápidos para que la letra cuadre con la música. Es como si se lo estuvieran inventando en el momento.
Publica un comentari a l'entrada