Avui m'he inscrit a la primera confèrencia sobre la recerca que estic fent. Allí hi presentaré un poster amb els resultats més significatius del meu primer paper (article). Al preguntar el meu surname (cognom) i a pesar de que escriuria els meus dos cognoms de bon gust, n'he escrit solament un, Berenguer. Sembla una tonteria, però no és així. Un cop et presentes amb un nom en concret és millor usar sempre el mateix format i jo, tristament, he optat per només escriure el meu primer cognom :(
El motiu és purament pràctic. Qui en un futur vulgui buscar els meus papers, és molt més fàcil que recordi Berenguer, que no Berenguer-Falguera. Si en canvi vaig combinant els dos formats pot ser que se'm classifiqui com a dues persones diferents.
Volia que quedès constància d'aquesta petita decisió en el blog. Per a que ningú es pensi que no m'importa.
3 comentaris:
La Falguera, et perdona, encara que el cognom, de moment, només té un possible continuador, el Marc.
Encara que sempre ens quedara la planta de la foto, que per cert l'any passat per primera vegada vaig plantar al jardi i espero que sobrevisqui bé a l'hivern, de moment sembla que si.
I tens tota la raó. En el meu cas he passat a ser el Martínez ja que al mateix despatx on estic ja hi ha un altre Albert.
Perdre un nom o un cognom no ha de representar pas perdre una part de tu, sinó que dins el món on ens movem et converteix en una persona única i inconfundible.
MARIA DOLORS, ÉS QUE MALA "FALGUERA" NUNCA MUERE.
Josep
Publica un comentari a l'entrada