Thies jour 4

No puc dormir, són les 5 de la matinada i m´he despertat tota suada perquè aquí fa bastanta calor. A veure si després d'escriure el post em puc tornar a dormir.

Estic a Thies, que és un poble-ciutat, a 60 kilometres de Dakar. Per arribar-hi vàrem tardar 2 hores i mitja, ja que durant els 30 primers quiómetres anavem parant o com a màxim a 20 km/hora. El problema és que és la única carretera que dóna sortida a Dakar i hi ha molts cotxes. A més, com que els cotxes van a molt poca velocitat això afavoreix la presència de venedors ambulants. Diria que n´hi havia milers i milers venent qualsevol cosa als conductors i passatgers de bus (és a dir, de furgonetes amb gent embutida dins). Aquests milers i milers de persones, viuent al costat de la carretera, respirant els gasos dels cotxes cada dia de la seva vida, és increible la misèria que hi ha en aquest país.

Un noi de la ONG Tostan que col·labora amb el projecte dels forns solars, m'ha comentat que Dakar està creixent a un ritme vertiginós, a un 9% l'any. Realment la gent se'n va a viure a les ciutats acceptant unes condicions lamentables. Aquest tema de desruralització és un fenòmen global, jo ho he vist a Mèxic DF, a Rio de Janeiro, a Marrakesh, i ara a Dakar, gent que deixen la seva caseta al poble per anar a la ciutat a sobreviure en suburbis de mala mort. Suposo que és un somni, que molts volen provar però que la realitat és que, prenent aquesta decisió, jo crec que poca gent aconsegueix realment una millora de les condicions de vida. (ídem amb els emigrants que decideixen anar a Europa o USA, passant més pena que glòria). Val la pena participar en aquests èxodes, o solament és un miratge provocat pels mitjans de comunicació que vénen somnis que en realitat poden ser mal sons?

Bè, aquí he penjat algunes fotos del poblat on he estat avui. És un poblat on hi ha 70 dones (elegides a sort) que han comprat el Hot Pot (el refelctor solar que vaig explicar fa dos posts). Les dones estàn molt contentes amb l'aparell, ja que solament han de posar els aliments a l'olla i esperar, oblidant-se d'anar a buscar fusta (activitat que els hi costa unes 3 o 4 hores diaries). Les queixes són que el Hot Pot és massa petit per tota la familia, amb la qual cosa, ho fan servir per la llet, per coure llegums i per fer el sopar.

Tant de bo, puguès trobar la manera d'engrandir el Hot Pot, però no crec que sigui fàcil, a més a més que és necessari que algun tècnic ajudi en la selecció de materials, etc.

Anècdota: quan s'arriba a cada poblats cada grup d'enquestadors (nois i noies de Thies i Dakar llogats per projecte i que parlen el wolof) passa per unes quantes dones per fer-los-hi una enquesta, ja que un dels objectius és evaluar l'impacte del projecte. Doncs, vàrem arribar a una "casa" i de repèn surt una neneta d'un racó, i es posa a plorar desesperadament tot corrent cap a dins de casa seva. Es veu que li feiem por ja que teníem la pell blanca, jejeje, quin susto!La nena és germana d'aquest nen, que va ser més valent i que ens observava a una distancia prudent.